QUI SOC JO

Sóc Pablo Doménech Molina, 

Actualment estic estudiant la carrera de Grau en Educació Primària, concretament en la menció d'Educació Física. 

Em vaig decantar per esta menció ja que sóc un amant dels esports, des de sempre la meua família ha sigut esportista i quan a penes tènia quatre anys ja va començar la meua etapa esportiva. L'esport que vaig triar va ser el futbol i fins al dia de hui, no he deixat de continuar jugant i mantenint-me en forma. 

Per a mi, este esport significa molt més que fer exercici, he aprés molts valors en ell i per sort he fet amics que a hores d'ara són fonamentals per a mi. Sóc una persona molt competitiva no m'agrada perdre cosa que de vegades provoca malentesos i discussions amb altres persones, però és una forma de veure i viure la vida i a mi mai m'ha agradat perdre.

 Vaig haver de deixar de jugar a futbol degut a una lesió en el genoll però no vaig deixar de fer esport, he començat a jugar a Pàdel i per ara m'agrada molt, no em substituïx al cent per cent el futbol però així i tot puc competir i seguir en forma. 

He afegit un xicotet vídeo d'uns dels dies més feliços de la meua vida, un ascens de lliga i un gran felicitat.

L'ESGRIMA A L'ESCOLA.

Des del meu punt de vista, esta pràctica m'ha suposat un nou món a esports que mai pensaria que podria impartir en classes de primària. Coneixia l'esgrima de vista i oïda, pels Jocs Olímpics, però mai l'havia pogut practicar ni aprendre un poc d'ella, per tant, m'ha agradat molt. 

Pense que es deurien d'incloure esports alternatius i diferents dels comuns en les programacions, per tant, si que la inclouría. En la part d'Educació Física, els situaría en el Bloc 5, en els cursos 5 i 6 de primària, ja que els alumnes s'han desenrotllat i tenen ja les capacitats suficients per a poder practicar l'esgrima, apart de trobar ja l'esport d'opsició.

Els materials alternatius que podríem utilitzar per a fer l'esgrima, podria ser una vareta de metall flexible, d'un cotxe i de mànec un tros de xurro com a protector o un embut. Com a protecció unes ulleres transparents de plàstic. 

Els passos que s'ha de seguir serien; primer que tot unir la vareta del cotxe flexible amb un embut, per mitjà de pegament i cinta aïllant. Després posar en la punta de l'espasa un poc de cinta aïllant per a evitar que puga fer mal. Per al mànec de l'espasa podríem posar cartó enrotllat per la vareta i augmentar la seua dimensió i que així pugues agafar-se adecuadamente. 

Una de les variants que proposaria per a la pràctica de hui seria dirigit per a tercer i quart de primària, és a dir, el segon cicle.

    1. El primer exercici que posaria seria en relació al ball, els alumnes haurien d'anar activant-se per mitjà     de la música, és a dir, ballar al ritme de la música (Aquesta anirà variant en música clàssica, pop, trista,     animada...)

    2. La part principal de l'activitat serà, els alumnes s'ajuntaran per parelles i es lligaran un globus unflat         en el turmell, deuran de ballar per parelles al ritme de la música i després quan esta pare, coordinant-se     hauran d'explotar sense globus d'una altra parella i a la mateixa vegada evitar que se l'exploten. 

    3. Per ultim, per a la volta a la calma deuran ajuntar-se en grups de 5 i ajuntar-se les mans alternant-se     entre ells i es coordinaren de tal manera que sense soltar-se les mans es deixaten.

ESPORTS EN TEMPS DE COVID.

Des del meu punt de vista, crec que els esports alternatius són esports igual de didàctics o inclús més que aquells esports tradicionals que tots coneixem, per que ens inclouen noves idees i nous coneixements que anteriorment no teníem.

 Estos tipus d'esports alternatius els podem trobar en el bloc 5 d’educación física, per que es pot observar alguns dels conteninguts que tan sols trobem en tercer, quart, quint i sext de primària. Estos són, reconeixement, nomenament i classificació dels jocs segçon el seu criteris de modificació, incorporar materials a les classes, innovació pedagògica o de cooperació i de cooperació i ritme.

Les adaptacions que s'han instaurat en estos esports són suficients per a poder jugar i practicar-ho tranquil·lament, però podríem posar altres adaptacions com per exemple evitar el xoc o evitar el contacte entre nosotros.

 

Atre esport que podríem presentar és el goalball ;se tracta de dos equips compostos per tres jugadors, estos han de portar un antifaç que no es veja res. El joc consistix a ficar el baló en la porteria contrària, per a ubicar-se en el camp hi ha unes esbosses de referència per a així no perdre't. La porteria ocupa tota l'eixamplaria de la pista. Per a escoltar la pilota, esta porta en la part de dins un cascavell  i axína els jugadors saben per on va i podran parar-la.

EL MEU ESPORT ALTERNATIU.

L'esport que he triat és el goal ball, anteriorment ja ho he comentat però vull desenrotllar-ho de millor forma. 

La motivació que m'ha fet triar este esport és que en quart de l'eso, la meua professora d'educació física ens explique com es jugava i vam estar practicant-ho. Ens apuntem a un competició a nivell de comarcal i la nostra classe competia contra els altres col·legis, quedem segons de la comunitat valenciana i este fet em fa fer recordar-me sempre d'este joc.

Adjunte link de l'infografía: https://infogram.com/app/#/edit/29c8aa93-3f8f-440a-bb8c-98c7a5022c62 

AVALUACIÓ VS QUALIFICACIÓ.

Per a resumir esta assignatura, crec que podria definir-la com una assignatura on he pogut obrir els ulls cap a un altre món, és a dir, poder donar-me compte de tot allò que abans no em veia capaç de poder treballar-ho en classe i després d'estes sessions he pogut observar la quantitat de jocs i esports alternatius i nous que podem impartir en classe. 

Per tant, com futur docent crec que d'esta assignatura puc traure una gran quantitat d'informació nova i coneixement que puc aplicar-ho en el futur en el col·legi. Crec que ha sigut una assignatura fonamental per a finalitzar esta carrera de la millor manera possible, ja que ens ha tornat aquella alegria i motivació per la qual estudiem esta carrera. 

He possat açi una de les pràctiques que vam fer,  per recordar la quantitat de coneixements que vam aprendre en un día.

Des del meu punt de vista, el tipus d'avaluació que hi ha hagut en esta assignatura m'ha paregut molt correcta, per que no hi ha millor correcció que la dels teus propis companys, que conviuen dia a dia la teua dura etapa per la universitat i ells saben de primera ma les dificultats que realment tens i les dificultats que has hagut de passar per a arribar fins on estes. 

En conclusió, crec que ha sigut una assignatura que ha millorat enguany enormement i hem aprés infinites coses gràcies a ella, per tant, mil gràcies per tot el que ens heu pogut ensenyar durant este breu temps!
 

PRÀCTICA AL TRRINQUET.

Durant el dia de hui, hem pogut vivenciar de primera mà com es juga a les diferents modalitats de pilota valenciana i que millor lloc que el trinquet de la Universitat Politècnica de València. ç

En la pràctica de hui juguem a dos de les modalitats més comunes, el frontó i l'escala i corda. Són dos modalitats totalment diferents i hem pogut disfrutar de primera mà com es juga i la dificultat que comporta. 

La practica la dividmos en dos parts, primer que tot una hora de joc contra el frontó i d'altra banda, dins del trinquet al joc d'escala i corda. La classe es va dividir en diferents grups per a així millorar les normes de seguretat. 

En conclusió, vam poder realitzar un mini partit entre nosaltres d'escala i corda i obseervamos les dificultats que comporta este esport. Però el millor de tot va ser poder jugar-ho, practicar-ho i disfrutar-ho. 

LA MÀQUINA DEL TEMPS.

El fronto un esport típìc del meu poble. No he pogut trobar cap descendència comú amb jugadors de frontó. 

D'una banda, la meua família per part de pare vénen d'un tipus de gent molt humil i social, on cada dia devien de treballar els 4 germans que eren per a poder portar menjar a casa, d'altra banda, els pares de ma mare, és a dir, els meus iaios no són de Dénia com a tal, si no de pobles de l'interior que finalment es van traslladar a Dénia. Per tant, no tinc cap descendència com tal en la meua família que jugue o practique algun de port de pilota valenciana. 

He pogut investigar, i he estat llegint que a Dénia existia abans un dels trinquets més antics de tota la comarca i és que en la part més cèntrica del poble es troba un trinquet, en un dels laterals del carrer es pot observar una gran paret que plega fins queasi al final del carrer, en l'atra danda de la muralla es troba el trinquet, colindant amb el castell.

Al dia de hui este trinquet ja es troba tancat i ningú té accés a este recent, ja que per llàstima al no ser un esport que no tingut repercussió econòmica,el propi ajuntament no ha decidit donar uns diners per a la seua restauració. Per tant, s'ha creat un altre trinquet més nou als afores de la ciutat, prop del poliesportiu. 

Si que és veritat que és més gran i pot albergar a més gent, però crec que tota l'eséncia que tenía aquest esport es ha perdut per estos canvis. La nova tecnoloigía cada vegada ens supera més i a poc a poc anem perdent tot el que abans teníem, per tant, hem de cuidar tots aquells esports i tradicions que avans eren comuns i hem de deixar al marge els tradicionals de vui en día e indagar en nous mons que ofreixen noves oportunitats.